Presentació

L’Ajuntament i la Generalitat acostumen a atribuir la culpa de la brutal emergència habitacional actual als seus respectius rivals polítics.

Però no podem esperar hipotètics canvis de govern central i/o de règim parlamentari perquè es prenguin mesures reals contra la expulsió massiva de veïnes, tant de forma directa com indirecta. A més a més, com afirmen tota la gent experta en la matèria: per poder reduir els preus és absolutament imprescindible la creació d’un estoc d’habitatges, l’ús i la gestió dels quals hauria de quedar fora del mercat. Si més no mentre l’habitatge segueixi sent un bé especulatiu. Altra cosa seria si la llei protegís realment el dret a l’habitatge.

Per l’altra banda, no és veritat que manquen espais per crear habitatges i equipaments comunitaris. De fet, al Poble Sec, hi ha molts solars i edificis buits i sense cap ús des de fa anys, mentre el barri viu una situació d’emergència habitacional extrema.

Els partits polítics ja han entrat en precampanya electoral. Fem-los entendre que no es poden omplir la boca amb mesures de garantir el dret a l’habitatge si no fan tot el possible per recuperar els Tres Xemeneies per al seu ús públic.

Ha arribat l’hora de passar dels «serveis tècnics» als «serveis comunitaris»!